L'accepció de crisi,avui d'ús més freqüent, és la de "situació de dificultats econòmiques, caracteritzada per inflació i escassetat de mercaderies".
El diccionari atribueix a aquesta paraula el significat d'un canvi brusc, per bé o per mal, en el curs d'una malaltia o de processos físics, històrics o espirituals. Crisi s'aplica també als moments decisius de situacions greus o de repercussions importants.
Si algú diu que un país està "en crisi", no és necessàriament una mala notícia, una crisi pot ser l'anunci de canvis favorables i de la fi de problemes i dificultats.
La paraula va arribar a nosaltres a partir del llatí, crisi i aquesta, del grec krisis. Etimològicament,el vocable grec es va derivar del verb krinein 'separar', 'jutjar', 'decidir'. Aquest verb també està en l'origen de paraules com criticar i criteri, entre altres.
Pensem, per tant, que la crisi actual, que afecta a tots els àmbits de la nostra societat, ens ha d'ajudar a "criticar" amb "criteri", a analitzar la situació, (en aquest cas de l'educació), a fer una "crítica" constructiva que aporti canvis i solucions adaptant currículums, didàctiques i els rols de totes les persones implicades (mestres, pares i fills) a la nova realitat i caminar junts cap a la consecució d'un món més just i més feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada